Des de fa pocs dies ja es poden veure orenetes pel nostre cel buscant aliment i construint nius o refent els vells. Malgrat les pluges que han sigut intenses i han mantingut les temperatures encara hivernals, la primavera truca a la porta. Les primeres orenetes cuablanques (Delichon urbicum) indiquen que aviat arribaran l’oreneta vulgar (Hirundo rústica), el falciot (Apus apus) i el ballester (Apus melba), totes elles espècies urbanes migradores per excel·lència.

Des de temps remots la humanitat ha celebrat el retorn de les orenetes. Els ritmes de la natura marcava el pas de les estacions, les grues que migraven, mostraven el moment de la sembra i les orenetes indicaven que havia arribat la primavera. Són molts els textos antics que esmenten l’anada i vinguda dels ocells, sense acabar de creure en la possibilitat de la migració. Naturalistes, poetes i oracles van desenvolupar infinitat de teories: Ocells que s’enterren a terra o sota el mar per vèncer el fred, transmutacions en altres ocells més resistents o fins i tot, aus que anaven a la lluna i al cap de 4 mesos tornaven, són algunes de les explicacions que s’han anat donant per explicar el fenomen migratori. Encara ara, a l’imaginari popular, les orenetes representen el retorn, la fidelitat.

Us deixem la referència d’un interessant article que fa un repàs històric de les teories i creences sobre la migració:

Green A. 2019. Cultural response to the migration of the bar swallow in Europe. ANUHJ Historical Journal II, 1: 87-107 https://pdfs.semanticscholar.org/6765/067365a5dbe4781467f42d0b99dbfe15198c.pdf