Els trastorns psiquiàtrics comparteixen un gran nombre de gens de susceptibilitat, mentre que a les patologies neurològiques no psiquiàtriques —com l’Alzheimer o el Parkinson—  la genètica és molt més específica, segons es desprèn d’un article publicat a Science. La recerca —la més ambiciosa sobre factors genètics compartits en patologies del cervell– està encapçalada pels experts Verni Anttila, Aiden Corvi i Ben Neale del  del Brainstorm Consortium— i hi participen més de cinc-cents experts d’arreu del món, entre els que hi ha els professors de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) Bru Cormand i Raquel Rabionet, membres de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), present al Parc Cientític de Barcelona (PCB). 

La nova recerca recopila dades sobre milions de variants genètiques comunes en més de 800.000 persones —entre pacients i voluntaris sans— que podrien ser factors de risc en vint-i-cinc trastorns neurològics i psiquiàtrics (esquizofrènia, autisme, trastorn bipolar, depressió major, TDAH, migranya, Alzheimer, etc.). 

El treball obre noves fronteres en la recerca sobre les patologies que afecten el cervell, i va  molt més enllà de la descripció de factors de risc genètic d’interès en l’àmbit de la psiquiatria. Per primer cop, la recerca perfila la base genètica compartida entre trastorns psiquiàtrics i patologies neurològiques no psiquiàtriques (Alzheimer, Parkinson, migranya, etc.), i amplia el focus d’interès a trets de personalitat que no són considerats trastorns clínics (inestabilitat emocional, etc.) i paràmetres cognitius (el rendiment escolar, per exemple). 

Els experts s’han centrat en l’anàlisi de variants genètiques que són freqüents en la població general —presents en més de l’1 % dels individus— però que poden donar lloc a patologies psiquiàtriques o neurològiques en determinades combinacions. Les variants estudiades són les que presenten canvis en un únic nucleòtid de l’ADN (SNP), que són els més abundants en el genoma humà. 

“Aquest treball ens ajuda a determinar quin pes tenen les variants genètiques freqüents en l’etiologia de les malalties del cervell: és a dir, ens ajuden a caracteritzar l’arquitectura genètica d’aquests trastorns i separar la base genètica compartida de les especificitats de cada trastorn”, explica l’investigador de l’IBUB Bru Cormand, cap del Grup de Recerca de Neurogenètica UB, i membre també del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

Trastorns psiquiàtrics: una forta base genètica en comú

L’estudi confirma una forta correlació genètica entre l’esquizofrènia, l’autisme, el trastorn bipolar, la depressió major i el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Ara bé, en paral·lel també revela que no hi ha solapament important entre els factors de risc genètic dels trastorns psiquiàtrics i la resta de patologies neurològiques.

Segons explica Bru Cormand, “alguns trastorns neurològics —com l’epilèpsia, l’ictus, l’esclerosi múltiple, el Parkinson o l’Alzheimer— tenen bases genètiques molt diferenciades entre si i també en relació amb els trastorns psiquiàtrics. L’única excepció és la migranya, un trastorn neurològic que comparteix genètica amb diversos trastorns psiquiàtrics (per exemple, el TDAH, la depressió major o la síndrome de Tourette)”.

Gens i trets de la personalitat, a examen

Un altre dels elements més innovadors del treball és la correlació genètica establerta entre alguns trets de la personalitat —com el neuroticisme, és a dir, la inestabilitat emocional— amb la majoria de trastorns psiquiàtrics i la migranya. En paral·lel, s’han estudiat diferents mesures cognitives preses durant la infantesa, «per exemple, els anys d’educació rebuts o el rendiment escolar, que es relacionen positivament amb alguns trastorns psiquiàtrics, com el trastorn bipolar o l’anorèxia, i negativament amb alguns trastorns neurològics, com l’Alzheimer o l’ictus», revela la investigadora Raquel Rabionet (IBUB-IRSJD-CIBERER).

En el marc de l’estudi, els genotips s’han generat mitjançant plataformes d’anàlisi genètica a gran escala —estudis d’associació del genoma complet (GWAS)— disponibles a Espanya i a molts dels països implicats. “Les dades de partida són milions de genotips de centenars de milers d’individus”, recorda Bru Cormand. “En aquest tipus de treballs tan integradors, la dificultat principal es troba en l’harmonització de les dades, en el fet de generar un conjunt de dades homogeni que faciliti les anàlisis posteriors. Per tant, és essencial aplicar controls de qualitat molt rigorosos”. 
 

► Article de referència: V. Anttila et al., “Analysis of shared heritability in common disorders of the brain”, Science, DOI:10.1126/science.aap875, 2018.

► Més informació al web de la UB [+]