Un estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) de la Universitat de Barcelona, adscrit al Parc Científic de Barcelona i al Departament de Psicologia Bàsica, revela que els joves bilingües mostren un rendiment superior als monolingües en tasques d'atenció executiva que no requereixen llenguatge, com ara saber seleccionar la informació rellevant per dur a terme una tasca. El treball, dirigit per l'investigador Albert Costa, ha estat publicat en l'edició electrònica de la revista Cognition.

Al parlar, les persones bilingües han de controlar de forma continuada les seves dues llengües, per tal de garantir que el seus missatges son produïts en la llengua apropiada en cada conversa i alhora evitar interferències de la llengua que no volen emprar. La recerca que han dut a terme els investigadors del GRNC demostra que l’ús continuat d’aquest mecanisme de control lingüístic és beneficiós, ja que té repercussions favorables en situacions atencionals complexes que, a més, no estan directament relacionades amb el llenguatge. Estudis anteriors ja havien mostrat diferències en la capacitat d’atenció entre ambdues poblacions -bilingües i monolingües- quan el sistema d’atenció no funciona a ple rendiment (nens i adults de més de 50 anys). Però aquest treball ha revelat que el bilingüisme té també un efecte positiu en el rendiment cognitiu d’adults joves d’entre 20 i 30 anys, un moment en què els individus es troben en el nivell més àlgid de desenvolupament de les seves capacitats d’atenció. Concretament, el bilingüisme incideix en l’eficàcia dels mecanismes atencionals de control executiu. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han comparat el rendiment dels joves bilingües i monolingües en diverses activitats que posen a prova la capacitat d’atenció executiva, que consisteix en dirigir l’atenció a la informació que es considera més rellevant . Per exemple: suposem que mesurem el temps que es triga en dir quants dígits hi ha en aquestes dues situacions: A: 333 i B: 222. La situació B és més complexa que la A, perquè hi ha una interferència entre el número de dígits i el valor que designa el número. “Eludir aquesta interferència és un procés que els bilingües fan més ràpidament, perquè són més eficients en ignorar estímuls distractors irrellevants que poden entrar en contradicció amb la resposta que han de donar o la conducta que s’ha de portar a terme”, explica Albert Costa, que és l’investigador que ha liderat aquest estudi. En la vida quotidiana ens trobem amb situacions d’aquest tipus molt sovint. Per exemple: quan mantenim una conversa en un ambient sorollós hem d’ignorar informació irrellevant d’altres converses, i quan estem conduint hem de saber interpretar informació visual conflictiva, com senyals que indiquen direcció a l’esquerra que estan situades a la nostra dreta, etc. Segons Costa, “els resultats d’aquest treball tenen molta importància a nivell social, ja que demostren que el bilingüisme pot ser beneficiós pel desenvolupament de les capacitats cognitives dels individus fora de l’àmbit de llenguatge i, per tant, es pot utilitzar com a argument a favor d’una societat bilingüe”, conclou.