El dilluns 8 de juny, a les 18.30 h va tenir lloc a l'Auditori Antoni Caparrós del Parc Científic Barcelona (Baldiri Reixac, 4) la lectura dramatitzada de l'obra de teatre Copenhaguen de Michael Frayn, que intenta esclarir què va succeir durant l'entrevista que va tenir lloc l'any 1941 a Dinamarca entre el físic Niels Bohr i el seu homòleg alemany Werner Heisenberg. Ambdós van conversar sobre la possibilitat de construir armes atòmiques i fer-ne ús en temps de guerra, però el seu diàleg és encara una incògnita, ja que les versions que van donar posteriorment els seus protagonistes van ser diferents. La versió catalana i la direcció de l'obra ha anat a càrrec de LLorenç Rafecas. A la lectura van participar actors tan populars a Catalunya com en Lluís Soler (Niels Bohr) , Mercè Pons (Margrethe Bohr) i Àlex Casanovas (Werner Heisenberg).

”

L’obra es va estrenar Londres el 1998 i consta de dos actes i tres personatges, que són els dos físics premis Nobel i la dona de Niels Borh, que també va ser present a la trobada.

La versió de Heisenberg de la conversa està descrita pel periodista científic jueu Robert Jungk al seu llibre “Brighter than a Thousand Suns: A Personal History of the Atomic Scientists” (Harcourt Brace, 1958). Segons el llibre, Heisenberg volia garantir a Bohr que el seu equip faria el possible per evitar la construcció d’una bomba atòmica, sempre que el grup especialista en energia nuclear del bàndol aliat també acordés fer el mateix. Com la policia secreta alemanya vigilava de prop a Bohr, Heisenberg volia advertir implícitament al seu col·lega del risc d’investigar en aquest àmbit en la situació de guerra que vivien.

La versió que va donar Bohr de la trobada va ser, però, molt diferent. En resposta al que explicava el llibre, va indicar que tot i que intuïa que el desig de Heisenberg era conèixer la seva situació en un moment conflictiu per l’ocupació, es va sorprendre de la convicció d’aquest en la victòria alemanya i que afirmés que si la guerra s’allargava, es decidiria a través de l’ús d’armes atòmiques. Per això, li sobtava que després afirmés la seva intenció de no fer-ne ús. Bohr indicava també que no va tenir coneixement dels avenços que en aquest àmbit s’estaven portant a terme per part del bàndol aliat fins uns anys més tard. Aquestes consideracions es van conèixer a través d’un conjunt de cartes que els seus descendents van publicar després de la seva mort.

Una versió força acceptada és que Heisenberg col·laborava amb el règim nacional socialista i que la seva visita va ser interessada per conèixer en quin punt es trobaven els avenços en la fabricació de la bomba atòmica en les files aliades, i potser també un intent d’aconseguir la col·laboració de Bohr amb el seu equip. No obstant, hi ha moltes altres versions tan d’una banda com de l’altra i el tema ha generat una polèmica que ha estat objecte de debat durant molts anys.

Tot i que es considera que Frayn és més partidista de Heisenberg, el més sorprenent és que a la seva obra els tres personatges conversen desprès de la seva mort i per tant, ho fan amb sinceritat, expressant les seves pors i sentiments reals. Parlen de la amistat que els uneix, del seu passat, de la guerra, de física, dels seus objectius professionals i personals i dels dubtes i malentesos que van sorgir arran d’aquella misteriosa trobada.