Un estudi sobre el desenvolupament dels éssers vius dut a terme amb la mosca model Drosophila mostra noves evidències sobre la capacitat invasora de les cèl·lules, que podrien ser útils pels futurs enfocaments dels estudis científics i clínics sobre el càncer. Els resultats són de gran importància entre la comunitat científica ja que contradiuen el què s'explicava fins ara en els llibres de text de Biologia del Desenvolupament sobre la formació de les estructures externes durant el desenvolupament embrionari.

L’estudi, que es va publicar el 14 de setembre a la revista Developmental Cell, ha estat dut a terme pel grup de recerca liderat per Enrique Martín Blanco del‘Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), amb seu al Parc Científic de Barcelona, conjuntament amb els investigadors del grup que dirigeix Antonio García Bellido del Centre de Biologia Molecular “Severo Ochoa” del CSIC, a la Universidad Autónoma de Madrid.

El treball mostra com es formen, durant la metamorfosis, les estructures externes a partir d’uns sacs formats per teixit epitelial que apareixen en etapes embrionàries. Aquests sacs, que els científics anomenen discs imaginals, en realitat són invaginacions de la pell externa de l’embrió, i que per tant creixen, durant les etapes larvaries, penjant d’un anclatge a la superfície. Posteriorment, els “discs imaginals” són externalitzats durant la metamorfosis, mitjançant un procés d’eversió, fins que es forma una supefície epitelial continua.

Fins ara es creia que els discs imaginals s’externalitzaven donant-se la volta com un guant a través del seu punt d’anclatge a l’epidermis, però es feia difícil entendre com discs de fins 50.000 cèl·lules podien externalitzar-se a través de talls d’anclatge de no més de 10 cèl·lules de diàmetre. En aquest estudi, utilitzant noves tecnologies d’anàlisi d’imatge i videomicroscopia “in vivo”, els científics han observat que el procés d’eversió difereix dràsticament del que es pensava fins ara.

Segons relata l’investigador Enrique Martín Blanco, “hem observat que durant la metamorfosi els discs imaginals són aplanats i , durant l’eversió, una de les seves cares, que rep el nom de cara “peripodial”, se superposa íntimament amb la epidermis de la larva d’on pengen els discs imaginals. Així, es forma una doble capa cel·lular. En aquest punt, les cèl·lules “peripodials” perden les seves característiques, envaeixen i travessen l’epidermis larvaria, i obren forats que s’uneixen entre ells creant una perforació a la doble capa cel·lular. És per aquests orificis per on es produeix l’eversió de l’altra cara dels discs imaginals, anomenada cara “imaginal”, que és la que donarà lloc a les estructures adultes, com el cap, el tòrax o les ales. En aquest moment, les cèl·lules peripodials han passat a posicionar-se a la perifèria dels discs des d’on lideraran la seva expansió i fusió amb la resta de discs”.