El grup de Joan Guinovart en Enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis a l'IRB Barcelona –amb seu al Parc Científic de Barcelona– ha aportat en els darrers temps evidències, en diversos articles, de la toxicitat dels cúmuls de glicogen per als malalts de Lafora. Ara, dos treballs científics d'aquest equip n'aporten dades irrefutables i resolen qüestions clau sobre l'acció del glicogen en les neurones: un excés de glicogen causa la seva mort, però si no en tenen queden desprotegides quan falta oxigen al cervell.

”

El 2007, investigadors de l’IRB Barcelona liderats per Joan Guinovart, expert en metabolisme del glicogen, en un article publicat a Nature Neuroscience, apuntaven que en la Malaltia de Lafora (LD en anglès), un patologia neurodegenerativa rara i mortal que afecta a adolescents, les neurones morien per l’acumulació de glicogen –cadenes de glucosa-, i que aquesta acumulació podria ser la causa de la malaltia.

La revolució d’aquell article va consistir en dos punts: primer, els investigadors establien una possible causa per a la LD i, per tant, assenyalaven una diana terapèutica plausible, i segon, descobrien que les neurones tenen la capacitat d’emmagatzemar glicogen fet que ningú havia observat mai que ho poguessin fer, a més d’indicar que aquesta acumulació era tòxica.

Alguns científics escèptics amb l’article defensaven que els cúmuls de glicogen no eren la causa de la neurodegeneració sinó que era conseqüència d’algun altre desajustament cel·lular més important com una desregulació, a la baixa, de l’autofàgia –el programa de reciclatge i neteja interior de les cèl·lules-. El grup de Guinovart ha aportat en els darrers temps evidències, en diversos articles, de la toxicitat dels cúmuls de glicogen per als malalts de Lafora, i ara n’aporta dades irrefutables.

En un article publicat a principis d’aquest febrer al Human Molecular Genetics amb l’investigador associat Jordi Duran com a primer autor, els científics constaten que en la Malaltia de Lafora l’acumulació de glicogen és la causa directe de la mort de les neurones i desencadena desajustos cel·lulars com la disminució de l’autofàgia i les falles de sinapsi. Totes aquestes alteracions provoquen la simptomatologia que acompanya la malaltia de Lafora, com les epilèpsies.

El glicogen, un cavall de Troia per a les neurones?

Quedava un misteri més profund per resoldre. Era realment la glicogen sintasa, un cavall de Troia per a les neurones com semblava establir l’article del Nature Neuroscience? És a dir, l’acumulació de glicogen és sempre mortal per a les cèl·lules i per tant han de tenir silenciat el mecanisme? La pregunta inevitable era, i per què el tenen?

En un altre article publicat avui a la revista del grup Nature, Journal of Cerebral Blood Flow & Metabolism, els investigadors aporten les primeres proves que determinen que les neurones emmagatzemen glicogen constantment però d’una manera molt diferent: n’acumulen poques quantitats i les desfan immediatament a una “velocitat altíssima de renovació”. Els investigadors han hagut de posar a punt noves tècniques més sensibles d’anàlisi per confirmar que la maquinària de síntesi i degradació del glicogen existeix. És a dir, en poques quantitats, el glicogen és saludable per a les neurones.

“Mentre el fetge, per exemple, acumula glicogen en grans quantitats per alliberar-lo lentament en condicions de necessitats de sucre a la sang, sobretot mentre dormim, les neurones sintetitzen i degraden petites quantitats de glicogen tota l’estona. No l’usen com a reservori d’energia sinó com una font d’energia ràpida, poca, però constant” explica Guinovart, també catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Més informació a l’enllaç [+]