Skip to main content
Sense categoria

Una nova estratègia en medicina regenerativa pot promoure la recuperació de les lesions cerebrals

By 26 de març de 2014novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
Bastides de nanofibres aleatòries i alineades (dreta) després d'una setmana de la implantació al còrtex cerebral de ratolins.
 26.03.2014

Una nova estratègia en medicina regenerativa pot promoure la recuperació de les lesions cerebrals

Investigadors en regeneració de teixits del Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) –amb seu al Parc Científic de Barcelona–, de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han desenvolupat un implant que estimula la regeneració del teixit cerebral, especialment en casos de lesions pre- i postnatals. Els resultats del treball es publiquen a la revista Biomaterials (doi: 10.1016/j.biomaterials.2014.03.002).


Aquests implants, coneguts en enginyeria de teixits com a “bastides”, alliberen L-lactat, una molècula que actua com a senyal cel·lular comú per induir l’ angiogènesis (formació de vasos sanguinis nous). També reprodueixen el nínxol neurogènic, és a dir, l’entorn en el qual els progenitors neurals generen noves neurones i cèl•lules de glia, que migren de la mateixa manera que durant el desenvolupament cerebral.

“Les lesions cerebrals són la causa comuna de moltes discapacitats, a causa de la pèrdua de teixit nerviós i a la formació de cavitats que inhibeixen el creixement de les cèl·lules neuronals,” diu Zaida Álvarez membre del grup de Biomaterials per a teràpies regeneratives de l’IBEC i del grup de Desenvolupament Neural de la UB i autora principal de l’article. “Per trobar estratègies regeneratives efectives que promoguin la recuperació del cervell després d’una lesió traumàtica hem de focalitzar-nos a resoldre els obstacles actuals: la dèbil integració de l’implant i la supervivència cel·lular.”

Quan les bastides de PLA dissenyades al IBEC van ser implantades en ratolins nounats, el L-lactat alliberat durant la degradació va actuar com a “font d’energia” alternativa motivant el creixement de les neurones i activant als progenitors endògens. Les fibres utilitzades per construir “l’estructura” reproduïen l’organització natural en 3D, així com la topologia de la glia radial embrionària, la qual cosa va afavorir la migració neuronal i la vascularització durant el creixement cerebral.”

“Mitjançant la millora de biomaterials ha estat possible regular els paràmetres biofísics i metabòlics que lideren la restauració de la funció del teixit nerviós després d’una lesió, sense la necessitat de cèl•lules exògenes, factors de creixement o manipulacions genètiques,” diu Zaida Álvarez. “Encara que queda un llarg camí per recórrer abans que aquests experiments es puguin traslladar a la clínica – hem de veure si hi ha una resposta regenerativa similar en ratolins adults- els nostres resultats obren perspectives esperançadores i apassionants en el disseny de dispositius implantables lliures de cèl·lules”.

Enllaç a la notícia [+]