Skip to main content
Sense categoria

El CNAG participa en la seqüenciació i anàlisi del genoma del gibó

By 11 de setembre de 2014novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
Photo by Heather Angel/Natural Visions.
 11.09.2014

El CNAG participa en la seqüenciació i anàlisi del genoma del gibó

Un consorci internacional d'investigadors, liderat per l'Oregon Health & Science University, ha seqüenciat i analitzat el genoma de l'únic simi l'ADN del qual encara havia de ser desxifrat, el gibó, un petit mico que habita en els boscos tropicals del sud-est asiàtic i està en perill d'extinció. Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF i líder de l'equip de Genòmica Comparada a l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixte CSIC-UPF, i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) –ubicat al Parc Científic de Barcelona– han liderat la contribució espanyola a l'estudi.


El treball –que es publica avui a la revista Nature (doi:10.1038/nature13679)– proporciona als científics una nova visió de l’evolució del genoma del gibó, i la seva extraordinària sèrie de reordenacions cromosòmiques, canvis estructurals en l’ADN que solen ser problemàtics en altres espècies – podent causar, fins i tot, càncer en els éssers humans – però que semblen haver ocorregut en els gibons en una freqüència molt alta. El treball de seqüenciació del genoma també ofereix nous detalls sobre l’arbre de la família i la història evolutiva del llinatge del gibó que ha estat font de debat durant molts anys.

D’altra banda, l’equip ha descobert algunes pistes genètiques sobre com les diferents espècies de gibó han desenvolupat, al llarg dels anys, braços més llargs i potents tendons en espatlles i braços, importants per aquests primats arborícoles tenint en compte que el seu principal mètode de desplaçament és penjant-se d’un arbre a un altre en el dens bosc tropical.

Finalment, igual que la seqüenciació de l’ADN d’altres simis i primats no humans, el treball de l’equip dóna a la ciència una nova visió del genoma humà – tenint en compte la similitud genètica entre simis i humans. Desxifrar el genoma de primats és de vital importància ja que els investigadors intenten entendre els factors genètics vinculats a la salut humana i a les malalties que els afecten.

“Aquest és l’últim simi en ser seqüenciat i el final d’una era en genòmica humana comparada”, afirma Tomas Marques-Bonet. “Ara tenim eines -els genomes- per a totes les espècies més properes als éssers humans.”

Dins el projecte, el CNAG ha dut a terme la seqüenciació de diversos genomes sencers de diferents espècies de gibó utilitzant la seqüenciació d’última generació i ha revelat més dades sobre l’ordre en què els quatre gèneres diferents de gibó – o grups d’espècies – es van separar l’un de l’altre. Mentre que en la majoria dels casos, és possible determinar l’ordre en què les diferents espècies es van separar l’una de l’altra, aquest no és el cas dels gibons. Els biòlegs evolutius de l’equip han trobat que els gèneres dels quatre gibons van divergir gairebé instantàniament fa uns quatre milions d’anys. Això impedeix als científics determinar l’ordre en què es van separar l’un de l’altre.

Els gibons, juntament amb els altres simis -orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos- són els parents més propers als éssers humans. Els humans i tots aquests simis pertanyen a la “superfamília” anomenada Hominoidea. Però a diferència d’altres simis i humans, els gibons han estat sotmesos a un alt nombre de reordenacions cromosòmiques mentre han anat evolucionant. Aquestes reordenacions cromosòmiques poden causar grans problemes en les cèl·lules, i poden contribuir a defectes de naixement i càncer en els éssers humans. Però semblen haver estat ben tolerades pels gibons. El genoma del gibó serà ara una eina per comprendre millor els mecanismes que s’amaguen darrere d’aquests errors.

“La lectura de l’ADN del gibó és una fita en el camp de la seqüenciació genètica perquè és una espècie amb característiques extraordinàries que ens donarà les claus per entendre les reorganitzacions genòmiques i traslladar aquest coneixement a la pràctica clínica”, explica Ivo Gut, director del CNAG i coautor de l’article.

Per a més informació [+]