Un equip del Departament de Genètica de la UB i l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) –present al Parc Científic de Barcelona– ha descrit una relació clau per comprendre el control de la grandària dels òrgans de la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). Segons la recerca, la col·laboració entre el factor de transcripció Cabut i la proteïna Yorkie (YAP/TAZ en humans) és necessària per a la regeneració i el creixement dels teixits i òrgans. Aquest nou treball podria tenir implicacions biomèdiques, ja que la proteïna Yorkie està relacionada amb diferents tipus de càncer i, per tant, bloquejar la unió entre Cabut i Yorkie podria ser una diana terapèutica potencial.

Cabut és un factor de transcripció, un tipus de proteïna enganxada, directament o indirectament, al DNA que participa en la transmissió de la informació genètica regulant l’expressió dels gens. «Cabut està relacionat amb la regulació del creixement i la proliferació cel·lular, però fins ara no es coneixien ni els gens que regulava ni el seu mecanisme d’acció», explica Marina Ruiz Romero, primera autora de l’article, publicat a la revista EMBO Reports (doi:10.15252/embr.201439193) i que també signen els investigadors Florenci Serras i Montserrat Corominas. 

Per tal d’esbrinar el mecanisme de funcionament, els investigadors van fer servir una tècnica de seqüenciació d’alt rendiment anomenada Chip-seq. Amb aquesta tecnologia van determinar els llocs del genoma on es troba el factor de transcripció Cabut. Després, l’equip de la UB va comparar els resultats amb diferents bases de dades fins que van trobar una altra proteïna que apareixia en els mateixos llocs del genoma: Yorkie. El pas següent va ser comprovar experimentalment que les dues proteïnes (Cabut i Yorkie) es trobaven juntes i depenien l’una de l’altra per controlar el creixement.   

La recerca futura dels investigadors de la UB continuarà aprofundint en els mecanismes de la regeneració de teixits. En els pròxims estudis, l’equip de la UB continuarà fent servir la mosca del vinagre com a organisme model per identificar nous gens implicats en aquests processos. «La recerca bàsica és crucial per trobar algun dia aplicacions biomèdiques, i en aquest sentit, moltes de les coses que sabem ara sobre el desenvolupament, el càncer o la regeneració no les sabríem sense la drosòfila», conclou Montserrat Corominas.