Skip to main content
< Tornar a notícies
La inhibició de JAK/STAT indueix la duplicació d'estructures d'ala (Carles Recasens-Alvarez and Ana Ferreira, IRB Barcelona).
 10.01.2017

La mosca revela un nou actor en el creixement de les extremitats

Investigadors de l’IRB Barcelona al Parc Científic de Barcelona identifiquen un rol fonamental de la via de senyalització JAK/STAT en el control del desenvolupament i creixement de les ales de la mosca del vinagre, Drosophila melanogaster. L’estudi publicat a Nature Communication sobre pistes per investigar la funció d’aquesta via en el desenvolupament de vertebrats i la seva possible implicació en malformacions congènites en humans.

 

Molts dels secrets de la vida, com per exemple com aconseguim una mida i una forma determinats, els coneixem per estudis fets amb models animals com ara la Drosophila, al llarg de més d’un segle. Ara, investigadors de l’IRB Barcelona, liderats pel Professor d’Investigació ICREA, Marco Milán, descobreixen un nou actor involucrat en l’especificació i creixement de les ales de la mosca.

Els investigadors conclouen a Nature Communicationsque la via de senyalització JAK/STAT, coneguda fonamentalment fins ara per estar vinculada a processos inflamatoris i creixement tumoral, és determinant per saber on, quan i com s’ha de desenvolupar l’ala de la mosca Drosophila.

Carles Recasens, estudiant de doctorat que aquest mes llegirà la tesi amb els resultats d’aquest estudi, ha descobert que JAK/STAT “apareix en els moments clau del desenvolupament de l’apèndix i col·labora amb Wingless/Wnt, Dpp/BMP i Hedgehog en l’especificació i creixement de l’ala”.

Aquests descobriments obren la porta a investigar JAK/STAT en el desenvolupament humà i les seves possibles implicacions en malalties congènites del desenvolupament que impliquen malformació d’extremitats.

“Atès el paral·lelisme en les molècules i mecanismes involucrats en el desenvolupament d’apèndixs en vertebrats i invertebrats, la mosca és molt útil com a model genètic per identificar nous gens involucrats en el desenvolupament de les extremitats en vertebrats, i la seva possible connexió amb malalties humanes de caràcter congènit “, explica Ana Ferreira, que ha participat en l’estudi.

Marco Milán, que lidera el laboratori Desenvolupament i Control de Creixement, afegeix que “els patrons de construcció de mosques i humans són molt similars i els mecanismes moleculars bàsics estan conservats al llarg de l’evolució. Compartim molt de la biologia bàsica i en repetides ocasions veiem que el trobat en mosca es replica en humans”.

• Més informació al web de l’IRB Barcelona [+]