Demà dijous , 20 de maig, i divendres 21 de maig , 60 joves catalans de 15 a 19 anys participaran al Parlament Científic Jove català, una iniciativa europea coordinada per Talència, la nova entitat de foment i reconeixement a la recerca impulsada pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. La primera sessió es durà a terme al Parc Científic Barcelona, i la segona al Parlament de Catalunya. Durant aquests dos díes , en un exercici combinat d'accés al coneixement científic i al funcionament de les institucions democràtiques, els nois i noies i un grup de científics, debatran entorn quatre grans temes científics d'àmplia transcendència social futura, de la mateixa forma en què ho fan les diputades i els diputats membres del Parlament de Catalunya.

L’estructura de funcionament de Parlament Científic Jove reprodueix la dinàmica parlamentària amb audicions, comitès, propostes, votacions i decisions finals. La iniciativa forma part del projecte europeu 2WAYS: Communicating Life Science Research, coordinat per Talència. Un cop conclòs, s’escolliran dos representants que participaran en dues edicions finals europees, juntament amb joves d’altres països, al Parlament Europeu, el 30 de novembre i l’1 de desembre a Brussel•les (Bèlgica).

Els 60 joves pertanyen a 15 escoles d’arreu el país i han passat per un període previ de preparació a càrrec dels seus professors. Els quatre temes de debat –cadascun d’ells coordinat per un científic de relleu en la matèria– són: l’ús de cèl•lules mare embrionàries, l’ús dels resultats dels tests genètics, la influencia genètica en el comportament violent i la medicina personalitzada a partir de les dades que aporta l’anàlisi de l’ADN. Els científics que actuaran de moderadors en cada sessió seran, respectivament, Begoña Aran, investigadora del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB); Virginia Nunes, de l’Institut Català d’Oncologia (ICO-IRO-Bellvitge), Antonio Barbadilla, i del Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Ignacio Morgado, investigador de l’Institut de Neurociència, Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut de la UAB.

Després d’una primera fase de debat, cada comitè rep el seu expert, qui dóna una visió general del tema tractat, i amb qui es fa un torn de preguntes perquè els estudiants aclareixin aspectes i presentin punts de vista. Finalment, amb l’ajuda del cap de comitè, es redacta una resolució basada en les seves discussions i la trobada amb l’expert. Abans de la conclusió de la jornada, tots els membres dels comitès reben les 4 resolucions per conèixer-les amb temps i poder-les debatre a l’assemblea general de l’endemà al Parlament de Catalunya.

Més informació