Skip to main content
Sense categoria

Científics de l’IBEC determinen com treballa el sistema olfactiu dels mamífers per reproduir-lo mitjançant nassos electrònics

By 5 de juliol de 2012novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
Rang receptiu dels receptors olfactius de rates mesurat a través del bulb olfactori.
 05.07.2012

Científics de l’IBEC determinen com treballa el sistema olfactiu dels mamífers per reproduir-lo mitjançant nassos electrònics

El sentit de l'olfacte dels mamífers és un sistema de detecció química excel·lent que sobrepassa de lluny qualsevol reproducció feta per la mà de l'home. Fa molt temps que els investigadors intenten analitzar i recrear el sistema olfactiu animal per desenvolupar nassos artificials. Ara, en un estudi que han dut a terme els professors del Departament d'Electrònica de la UB Santiago Marco, Agustín Gutiérrez Gálvez i Jordi Fonollosa, tots tres investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) –amb seu al Parc Científic de Barcelona i vinculat al HUBc, el campus de la salut de la UB– es presenten nous descobriments sobre aquest sistema tan eficient que podrien permetre crear sistemes de detecció química més precisos. Els resultats podrien tenir aplicacions importants en àrees tan essencials com ara la salut, la seguretat o la indústria alimentària.


En el treball, publicat a la revista PloS ONE, els investigadors han estudiat com es codifica i es processa la informació química del sistema olfactiu dels mamífers. Per fer-ho, van analitzar el rendiment del sistema olfactiu perifèric de les rates a l’hora d’identificar els tipus d’estímuls entrants —és a dir, la capacitat de detectar i distingir olors diferents— i van fer una anàlisi dels resultats quantificant el nombre d’olors que podien ser codificades per un conjunt particular de receptors olfactius (RO) del sistema.

La recerca prèvia va mostrar que un sistema olfactiu particular s’adapta a les propietats estadístiques del conjunt de substàncies químiques a les quals es veu exposat. Això va implicar un gran treball de mapatge sistemàtic, a causa del gran nombre de receptors que tenen les rates i l’enorme quantitat de lligands potencials. També es va estudiar la capacitat de distingir olors, depenent de la distribució, i la correlació entre receptors. D’altra banda, en lloc de utilitzar models teòrics simplificats, es van fer servir dades reals del bulb olfactori procedents d’una extensa base de dades proporcionada per la Universitat de Califòrnia Irvine.