El col·lapse de les grans plataformes de gel a la península antàrtica ha permès que un equip científic descobreixi noves comunitats marines sota el gel antàrtic, en condicions límit per a la vida. La revista americana EOS de l'American Geophysical Union es fa ressò de la descoberta en l'edició del 19 de juliol, segons els resultats d'una campanya científica en què ha participat la investigadora Verònica Willmott del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB vinculat al Parc Científic de Barcelona.

La descoberta va tenir lloc el març passat, durant la campanya de geologia marina a la zona de la plataforma Larsen B, a la costa est de la península antàrtica, a bord del vaixell oceanogràfic Lawrence M. Gould. Dirigia l’expedició el geòleg Eugene Domack (Hamilton College, Nova York) amb l’objectiu d’estudiar els sediments marins en l’àrea que abans es trobava coberta pel gel. El col·lapse de la plataforma, que té més de 30 metres de gruix, és sens dubte un fenomen que ha cridat l’atenció de la comunitat científica internacional durant els últims anys. Actualment, tot apunta al canvi climàtic i a l’escalfament global del planeta com a possibles causes de la fusió del gel.

El col·lapse de la barrera de gel ha obert nous espais per a la investigació, per aquest motiu, el vaixell Lawrence M. Gould va poder accedir a àrees marines que abans eren totalment inaccessibles a causa del gel. Són àrees desconegudes que ara han aportat un resultat inesperat per a l’equip investigador. «Per mitjà del vídeo submarí, hem obtingut imatges de comunitats biològiques que viuen sota la capa de gel, a 850 m de profunditat. En concret, ens referim a comunitats de mol·luscs bivalves, de més de 20 cm de diàmetre, capaços de créixer i desenvolupar-se en un ambient límit per a la supervivència». Les imatges submarines també identifiquen volcans submarins i tapissos microbians.

«És el primer cop que s’identifiquen comunitats marines als fons marins sota la plataforma de gel» comenta el catedràtic Miquel Canals, cap del GRC de Geociències Marines de la UB. L’existència d’aquestes comunitats biològiques es relaciona amb l’emissió de gasos en els fons oceànics. Segons els autors, el metà que s’escapa dels fons marins podria actuar com a font d’energia d’aquests organismes que s’han trobat a més de 800 metres de profunditat.

Tanmateix, el col·lapse de la plataforma, que actuava com una capa protectora, obre a partir d’ara moltes incògnites sobre el futur de les comunitats dels fons antàrtics. «Ara —explica Verònica Willmott— sabem que el trencament de la capa de gel ha desestabilitzat totalment l’ecosistema natural d’aquestes comunitats biològiques i tot això és molt preocupant». A partir d’ara, l’acumulació de sediments podria afectar el delicat equilibri mediambiental dels fons marins i dels organismes que hi viuen, fins ara protegits per la barrera de gel. «De fet —afegeix— ara estem investigant si el fenomen del col·lapse de les barreres de gel és recurrent o no en el temps».

Segons l’equip investigador, futures campanyes podran contribuir a identificar noves espècies desconegudes per als investigadors, així com a millorar el coneixement dels ambients límit per a la vida en els pols i de la relació amb la circulació oceànica i el canvi climàtic.