Un cervell sa promou la salut a la resta del cos. El progrés en el coneixement d'aquest òrgan ha esdevingut un dels més grans i apassionants reptes de la ciència del segle XXI. Científics de renom internacional convocats per B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, –una iniciativa impulsada per l’Obra Social “la Caixa” i Biocat– han analitzado, ahir i avui, a CosmoCaixa els principals moduladors en el desenvolupament del benestar cerebral. Amb aquesta trobada –coorganitzada amb l’Institut Guttmann– B·Debate situa un cop més Barcelona i Catalunya a l'epicentre del grans fòrums de reflexió i anàlisi entorn els grans avenços de la ciència.

Les persones amb una bona salut cerebral poden afrontar millor l’envelliment i altres malalties. Però, quins elements intervenen en el benestar cerebral? L’esport, la dieta, les relacions socials, la qualitat del son o els anys d’escolarització en són alguns.

Fer exercici, per exemple, “fa augmentar el gruix de l’escorça frontal del cervell, millora el control cognitiu i dels impulsos i contribueix a la formació de noves neurones”, ha destacat Álvaro Pascual-Leone, director del Centre d’Investigació Berenson-Allen i professor de neurologia a l’Escola Mèdica de Harvard. Per això, en opinió d’aquest expert, l’exercici físic és més important per a un cervell sa que per a un cos sa.  

Pascual-Leone també ha ressaltat la importància de canviar el plantejament que s’ha fet fins ara. En lloc de curar les malalties quan es manifesten, cal prevenir-les. “Tendim a pensar que el cervell entra en decadència quan envellim, però abans que comencem l’escola bressol ja hem perdut la major part de els nostres neurones. El que necessitem és el millor cervell i el més saludable en totes les edats de l’home”.

La salut cerebral s’ha de cuidar perquè permet “partir amb avantatge en cas de lesió cerebral o altres processos com l’estrés”, ha explicat Montserrat Bernabeu, cap de la unitat de dany cerebral de l’Institut Guttman. Segons Bernabeu, a més de l’exercici físic la prevenció ha de tenir en compte aspectes tan diversos com una dieta sana, una vida social activa o unes relacions socials positives, “factors que ajuden a mantenir benestar cerebral”. 

Bernabeu també ha subratllat que el cervell és “l’òrgan principal de recerca en el segle XXI” ja que “envelliment, malalties neurodegeneratives són la principal causa de mort al nostre món occidental”.

Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha destacat que aquesta recerca requereix del treball conjunt de científics de diferents disciplines, des de la neurología fins a la física. Actualment, governs de tot el món han invertit en projectes d’investigación internacionals per cartografiar el cervell humà. En són exemple BRAIN, dels Estats Units, i Human Brain Project, de la Unió Europea. Ambós busquen identificar els factors de les malalties neurodegeneratives per prevenir-les al màxim.

• El programa detallat de la conferència “Brain Health. From genes to behaviour. Improving our life” (Salut cerebral. Des dels gens al comportament. Millorant la nostra vida) està disponible al web de B·Debate [+].