Skip to main content
Sense categoria

Joan Massagué, assessor científic del PCB, identifica els gens que provoquen la metàstasi del càncer de mama cap al pulmó

By 1 d'agost de 2005novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
 01.08.2005

Joan Massagué, assessor científic del PCB, identifica els gens que provoquen la metàstasi del càncer de mama cap al pulmó

Joan Massagué, actual assessor científic del PCB que properament liderarà una nova línia de recerca oncològica sobre la metàstasi a l'del Parc Científic de Barcelona, identifica un grup de gens que controla l'expansió de les cèl·lules tumorals del càncer de mama cap al pulmó. Aquest descobriment obre noves possibilitats de millora en la diagnosis del càncer de mama, així com noves línies de recerca per al desenvolupament de fàrmacs. Els resultats d'aquest estudi, dut a terme per investigadors del de Nova York liderats per Joan Massagué, van ser publicats a la revista Nature el passat 28 de juliol.

Al voltant d’una de cada quatre dones tractades per un càncer de mama amb cirurgia i quimioteràpia desenvolupen matàstasi, generalment en pulmons o en ossos, i és aquest procés de disseminació de tumors cap a òrgans vitals el que produeix la majoria de les morts per càncer. Aquest estudi revela l’existència de paquets de gens específics que condueixen la formació de tumors a diferents òrgans vitals en el procés de metàstasi. Concretament, s’ha identificat el grup de 54 gens responsable d’induir la metastasis dels tumors de càncer de mama cap als pulmons. A l’estudi es va veure que aquest grup de gens identificats a les cèl·lules tumorals del pulmó, es troba també present a les cèl·lules del tumor primari de mama, de manera que aquesta presència condiciona l’aparició de metàstasi al pulmó. Quan el paquet de gens està activat al tumor primari de mama, la probabilitat de que aparegui una metàstasi agressiva de pulmó s’eleva fins el 55%, mentre que si no està activat es redueix a un 10%. Anteriorment, en un altre estudi liderat per Massagué ja es va veure l’existència d’un paquet de gens, diferent del d’ara descobert, que impulsava la formació de la metàstasi a l’os. S’apunta, doncs, a la idea que cada tipus de metàstasi requereix d’un grup de gens determinat.

Per a l’estudi es van inocular cèl·lules cancerígenes humanes en ratolins per tal de seleccionar aquelles més agressives. Posteriorment, a través de l’estudi de l’activitat genètica d’aquestes cèl·lules, es va identificar el grup de 54 gens que determina la capacitat de metàstasi pulmonar d’aquestes cèl·lules. Finalment, es va comprovar la presència d’aquests gens als tumors primaris de mama en ratolins i posteriorment en humans, a partir d’una mostra de 87 dones amb aquest càncer.

Els resultats d’aquest estudi ajudaran a orientar millor línies de recerca per al desenvolupament de nous fàrmacs que puguin bloquejar algun dels gens del paquet de manera que es freni la progressió del càncer. Així mateix, s’obre un gran potencial en la diagnosis per poder predir el grau d’agressivitat d’un tumor, poder orientar futurs tractament més personalitzats, així com la introducció de pautes preventives.

Properament i com a continuació dels estudis oncològics duts a terme a al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, Massagué liderarà una nova línia de recerca oncològica sobre la metàstasi a l’Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona. Sota el nom Metlab, aquesta línia de recerca s’integrarà a un nou Programa d’Oncologia Traslacional i Aplicada (ATOP), que incorporarà també entre 8 i 10 grups més de recerca.