La proteïna NBS1, que té un paper clau en la reparació dels danys de l’ADN, és també un factor crític per impulsar l’activitat funcional en els macròfags, tal com revela un article publicat a la revista Blood —considerada una de les millors publicacions científiques d’hematologia del món— per un equip d’experts de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), del Grup de Recerca Consolidat de Biologia del Macròfag –amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB)– i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Aquesta proteïna també té implicacions en els efectes observats en pacients amb la síndrome de Nijmegen —una malaltia rara de base genètica que causa immunodeficiència, càncer i retards en el desenvolupament— i altres trastorns relacionats.

La proteïna NBS1 (Nijmegen breakage syndrome 1) és un component del complex MRE11, que té un paper clau en la reparació de l’ADN de doble cadena i la senyalització cel·lular. Al treball publicat a la revista Blood (doi: http://dx.doi.org/10.1182/blood-2015-04-637371) l’equip científic ha examinat el paper d’NBS1 en l’activitat funcional dels macròfags, que són cèl·lules del sistema immunitari capaces de produir grans quantitats d’espècies reactives d’oxigen que poden causar lesions de l’ADN. La recerca s’ha dut a terme amb un model de ratolí genoanul·lat modificat genèticament perquè no expressi correctament el gen que codifica la proteïna NBS1.

Segons els resultats de l’estudi quan s’activen els macròfags amb estímuls proinflamatoris (IFN-γ o LPS), l’absència d’NBS1 fa que es produeixin trencaments en l’ADN. Així doncs, en els ratolins genoanul·lats, els macròfags hi proliferen menys, i hi ha un retard en la seva diferenciació i un augment de la senescència. A més, aquestes cèl·lules mostren una major expressió de citocines proinflamatòries, unes molècules que afavoreixen processos i patologies de perfil autoimmunitari en els models in vivo de processos inflamatoris.

El Grup de Recerca Consolidat de Biologia del Macròfag –dirigit per Antonio Celada, catedràtic del Departament de Fisiologia i Immunologia de la UB– està centrat en l’estudi del paper dels macròfags en la inflamació, una de les claus en la resposta immunitària. Els macròfags es produeixen a la medul·la òssia i se situen per tots els òrgans del cos, on es diferencien i esdevenen cèl·lules de micròglia (cervell), cèl·lules de Kupffer (fetge), cèl·lules de Langerhans (pell) o cèl·lules dendrítiques, entre d’altres. Són bàsics per al sistema immunitari perquè fagociten i destrueixen directament bacteris, fongs, paràsits i virus, però també exerceixen funcions importants fora del sistema immunitari, com ara el control dels metabolismes del ferro o dels lípids i tenen un paper clau en la curació de ferides, la reparació de teixits, i la vascularització.