Skip to main content
Sense categoria

Les rates diferencien entre l’holandès i el japonès per l’entonació i el ritme de les frases

By 11 de gener de 2005novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
 11.01.2005

Les rates diferencien entre l’holandès i el japonès per l’entonació i el ritme de les frases

Investigadors del Grup de Recerca de Neurociència Cognitiva () de la Universitat de Barcelona, ubicat a l'entorn del Parc Científic de Barcelona, han publicat un article que afirma que les rates poden distingir entre diferents patrons rítmics de la parla, en concret entre frases dites en holandès i en japonès. L' ha estat publicat en l'edició d'aquest mes del .

Amb aquest experiment, dirigit per l’investigador Juan Toro i realitzat en el Laboratori de Psicologia Animal i Estabulari de la Facultat de Psicologia de la UB, s’ha demostrat que les rates poden captar certa informació del ritme i l’entonació de la parla humana, fet que pot ser d’interès en l’estudi del desenvolupament del llenguatge en humans. De fet, aquesta especial capacitat de les rates per distingir un tipus de parla d’una altra –mitjançant un test que utilitza dos llengües parlades molt diferents– ja s’havia demostrat en humans (adults i nadons) i en els micos tamarins, primats que s’estudien per la similitud de resposta en els experiments d’aquests tipus amb els nadons humans. Amb aquest estudi, es demostra també en rates, el primer mamífer no primat estudiat en aquest àmbit, evidenciant que entre els mamífers es comparteix aquesta capacitat.

Segons els autors de l’article, “les rates no han desenvolupat aquesta capacitat de captar senyals prosòdiques per necessitats lingüístiques, com és el cas dels nadons humans que coordinen la informació oral que senten per finalment donar sentit al llenguatge. Ho fan més com un subproducte d’altres capacitats que tenen alguna rellevància evolutiva per a elles.”

Els investigadors del GRNC van entrenar una mostra de rates que, exposades a una llengua o a l’altre, premien una palanca en reconeixement de frases de cinc segons sintetitzades en holandès o japonès. Les rates eren recompensades si responien a una llengua i no a l’altre, i viceversa.

Segons Toro, però, “la sofisticació lingüística de les rates és limitada”. Per exemple, quan els investigadors utilitzaven diferents veus humanes, les rates tenien dificultats per distingir les llengües. Així mateix, quan emetien les frases cap enrere, una prova de molt interès per estudiar la parla ja que altera els patrons rítmics, les rates tampoc podien fer la distinció. En comparació amb els humans, aquests poden superar la dificultat de les diferents veus des de la infància amb l’aprenentatge del llenguatge; en canvi el resultat és també negatiu quan s’aplica el test de les frases cap enrera als nadons. El GRNC és un grup d’investigació que desenvolupa treballs orientats als processos implicats en la percepció i en la producció del llenguatge, amb especial èmfasi en la població bilingüe. Dins d’ell, l’investigador Juan Toro treballa en l’estudi de mecanismes implicats en la percepció del llenguatge en general, en com es relacionen amb altres estructures cognitives i en la seva relació amb aquelles que són presents en animals no humans.