Potenciar els mecanismes innats de destoxicació de l’organisme i conèixer quins suplements augmenten l’eficiència d’aquestes rutes bioquímiques podria ser una estratègia eficaç per reduir l’estrès oxidatiu cel·lular i protegir la salut, segons revela un article publicat a la revista Food Chemistry pels investigadors Rafael Franco, de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona al Parc Científic de Barcelona (PCB) i Eva Martínez Pinilla, de l’Institut de Neurociències del Principat d’Astúries (INEUROPA) i la Universitat d’Oviedo.

Segons el nou estudi, que analitza informació científica sobre metabolisme i salut des de la perspectiva de les lleis químiques, les propietats antioxidants que mostren les molècules en assaigs in vitro no sembla que siguin un bon indicador de la seva activitat in vivo. Tal com explica el catedràtic Rafael Franco, que és membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), “els éssers vius que habiten en l’ambient ric en oxigen de l’atmosfera terrestre sobreviuen gràcies a reaccions químiques —majoritàriament reaccions de reducció-oxidació o redox— que no es veuen afectades de manera significativa per molècules antioxidants“.

L’estrès oxidatiu i els radicals lliures han estat relacionats amb l’origen d’algunes malalties cròniques i també amb els processos d’envelliment. “El factor principal que contribueix a augmentar l’estrès oxidatiu en les cèl·lules de manera inespecífica és l’edat”, detalla Rafael Franco. “L’edat afecta negativament l’eficiència dels mecanismes de destoxicació, i aquest seria el mateix mecanisme que té lloc en algunes malalties en què es veu compromesa la producció dels components necessaris per mantenir el ritme dels cicles de destoxicació. L’estrès oxidatiu es produeix per deficiència en els mecanismes de destoxicació i el simple consum d’antioxidants no pot en si mateix revertir aquest fet”.

L’article publicat a la revista Food Chemistry revisa els mecanismes principals per pal·liar els efectes de l’estrès oxidatiu cel·lular desenvolupats pels mamífers al llarg de l’evolució. Entre aquests mecanismes de destoxicació, el que es coneix millor és el dels glòbuls vermells, basat en el glutatió —un tripèptid que actuaria com un potent antioxidant natural— i en l’acció de l’enzim glucosa-6-fosfat deshidrogenasa (G6PDH), que genera un altre antioxidant important, el NADPH, un coenzim bàsic en el metabolisme cel·lular.
 

► Més informació en aquest enllaç [+]

► Article de referència:

Franco, R. i Martínez-Pinilla, E. “Chemical rules on the assessment of antioxidant potential in food and food additives aimed at reducing oxidative stress and neurodegeneration“. Food Chemistry, maig de 2017. Doi: 10.1016/j.foodchem.2017.05.040