Una investigació del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC), adscrit al Parc Científic de Barcelona, que estudia la capacitat de les rates per distingir entre llengües diferents ha estat un dels deu treballs premiats en l'edició d'enguany dels Ig Nobel Prizes. L'article, que signen els investigadors de la Universitat de Barcelona Núria Sebastián-Gallés, Joan Manuel Toro i Josep Batista Trobalón, es va publicar a la revista Journal of Experimental Pychology: Animal Behaviour Processes. La cerimònia de lliurament de la 17a edició dels Ig Nobel va tenir lloc el dia 4 d'octubre al Sanders Theatre de la Universitat de Harvard (EE.UU).

Segons expliquen els autors, investigacions prèvies havien demostrat que els nadons humans i algunes espècies de micos eren capaços de detectar les diferències en el ritme i l’entonació que mostren llengües tan diferents com ara el japonès i l’holandès. Aquests dos elements –el ritme i l’entonació– s’anomenen “claus prosòdiques” i són importants en l’adquisició del llenguatge, ja que senyalen algunes propietats sintàctiques i permeten distingir frases de dos idiomes diferents. Però quan les mateixes frases eren pronunciades a l’inrevés algunes d’aquestes propietats prosòdiques es perdien i la discriminació era impossible.

El que el GRNC es va proposar estudiar en aquesta recerca era si un animal tan allunyat dels humans com pot ser una rata, que a més no utilitza vocalitzacions complexes per comunicar-se, també podia detectar diferències rítmiques en la parla. Per comprovar-lo van ensenyar a les rates a oprimir una palanca –que podien accionar fent pressió– per obtenir menjar. Posteriorment, les van dividir en dos grups i les van sotmetre a un experiment que consistia en fer-les escoltar una frase en holandès seguida de dos minuts de pausa i després una altra frase en japonès, seguida d’altres dos minuts més de pausa, i així successivament durant 40 minuts. La meitat de les rates només obtenia el menjar si oprimia la palanca després de la frase en holandès, i l’altra meitat l’obtenia si oprimia la palanca després de sentir la frase en japonès.

Els resultats van revelar que les rates eren capaces d’aprendre a discriminar entre les dues llengües, però quan es feia el mateix experiment amb frases a l’inrevés, eren incapaces de detectar les diferències, al igual que els nadons i els micos. Per tant, els investigadors van concloure que un mecanisme que els éssers humans utilitzem per adquirir el llenguatge es compartit per altres animals mamífers no-primats, i no és exclusivament humà.

Els IGNobel són uns premis que organitza anualment la revista Annals of Improbable Research ubicada a Cambridge (Massachusetts), i té un gran impacte mediàtic. El seu consell editorial compta amb científics eminents, entre els quals s’inclouen guardonats amb els autèntics Premis Nobel, que participen a la cerimònia de lliurament d’aquests guardons.

Segons els organitzadors, el Ig Nobel Prizes són premis que “primer fan riure i després pensar”, i tenen com a objectiu celebrar “allò que no és comú, així com retre homenatge a la imaginació i despertar l’ interès de les persones per la ciència, la medicina i la tecnologia” . Els premis s’atorguen en diferents categories i la cerimònia de lliurament compta amb el patrocini de la the Harvard-Radcliffe Society of Physics Students i la Harvard-Radcliffe Science Fiction Association.