Skip to main content
Sense categoria

Una nova via de regulació de secreció de la insulina al pàncrees

By 20 de gener de 2012novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
 20.01.2012

Una nova via de regulació de secreció de la insulina al pàncrees

Un estudi liderat per Eric Vivier i Sophie Ugolini del Centri d''Immunologie de Marseille-Luminy (Inserm/CNRS/Université Aix Marseille) –en què ha participat el Centre Nacional d'Análisi Genòmica (CNAG), amb seu en el Parc Científic Barcelona– ha revelat en ratolins un gen que, mutado, permet estimular les defenses immunitàries per lluitar millor contra els tumors i les infeccions virals. Els investigadors van comprovar que la inactivación d''aquest gen (anomenat Ncr1) –que era conegut perquè activava una de les primeres línies de defensa de l''organisme (les cèl·lules Natural Killer o NK)– converteix paradoxalment aquestes cèl·lules NK hipersensibles als senyals d''alerta enviades per la cèl·lules malaltes. Els resultats d''aquest treball –que es publiquen aquesta setmana a la revista Science (doi:10.1126/science.1215621)– suggereixen també que la funció de les cèl·lules NK ha de ser subtilment regulada per garantir una reacció immunitària òptima.


El nostre organisme spateix atacs d’una multitud de partícules infeccioses (microbis, virus, etc) que graviten al nostre entorn quotidià. Per lluitar contra aquests atacs, s’activen diverses cèl·lules immunitàries: en primer lloc les cèl·lules de la immunitat innata, que progressivament deixen lloc als limfòcits memòries B i T de la immunitat anomenada adaptativa. Les cèl·lules Natural Killer (NK) formen part d’aquesta primera línia de defensa de l’organisme. Són capaços de matar selectivament les cèl·lules tumorals o infectades per microbis secretando missatges químics, cridades citoquinas, que estimulen i orienten la resposta de limfòcits B i T.

A través d’un ampli programa de genètica, engegat fa uns anys, els investigadors han aconseguit posar en evidència un gen que la seva inactivación indueix un augmento de la funció de les cèl·lules NK. Aquest gen, anomenat Ncr1, contribueix a la fabricació del receptor NKp46 present en la superfície de les cèl·lules NK. Sorprenentment, es coneix fa anys com activador de les NK.

Per avaluar el potencial terapèutic del descobriment, els investigadors han bloquejat el receptor NKp46 amb l’ajuda d’un medicament (en aquest cas un anticòs monoclonal). Com en els seus experiments de genètica, aquest tractament que bloqueja NKp46 converteixen les cèl·lules NK en cèl·lules molt més eficaces.

El paper del Centre Nacional d’Anàlisi Genómico en aquest projecte de col·laboració va ser la identificació del gen que és responsable del fenotip NK. Aquesta identificació es va aconseguir mitjançant la seqüenciació de genomes sencers de dos ratolins mutados per trobar canvis d’una base entre els 2.5 bilions de bases dels genomes de ratolins. El bagage científic del CNAG ha estat crucial en aquesta tasca. El projecte demostra la importància de combinar el coneixement de diferents experts per aconseguir un resultat de gran importància per entendre el càncer i malalties infeccioses.