L'edició digital de la revista Proceedings de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (PNAS) publica aquesta setmana un estudi que mostra per primer cop evidències de l'expressió alterada de Reelina en la demència d'Alzheimer. La recerca, coordinada pels investigadors Eduardo Soriano, de l'Institut de Recerca Biomèdica, i Javier Sáez Valero, de l'Institut de Neurociències de la Universitat Miguel Hernández, obre una nova via d'estudi d'aquesta malaltia que avui afecta a més de 800.000 persones a Espanya.

La Reelina és una proteïna de senyalització que regula la migració de les neurones durant el procés de desenvolupament de l’encèfal, i és essencial per a la correcta organització, desenvolupament i plasticitat de l’escorça cerebral. Avui, però, encara es coneix molt poc sobre les funcions que la Reelina exerceix en el cervell adult. En treballs anteriors, el grup dirigit per Soriano va identificar que la Reelina activa vies de senyalització intracel·lular com les ERK, AKT, GSK3, relacionades amb la supervivència neuronal i la fosforilació de proteïnes del citoesquelet.

Els investigadors han trobat en aquesta recerca que el gen i la proteïna de Reelina estan sobreexpressats en el líquid cefaloraquidi i en els cervells de malalts d’Alzheimer. Malgrat això, en el plasma d’aquests pacients els nivells de Reelina no variaven, cosa què suggereix que la Reelina en sang té un origen cel·lular diferent del cerebral. En altres tipus de desordres neurodegeneratius, com ara la demència frontotemporal i la paràlisi supranuclear progressiva, els nivells de Reelina també apareixen elevats en el líquid cefaloraquidi dels pacients. Aquesta troballa requerirà estudis específics per resoldre si els mecanismes moleculars modulats per la Reelina també estan alterats en aquestes altres patologies.

Veure notícia completa.