La Fundació per a la Investigació Nutricional (FIN) –amb seu al Parc Científic Barcelona– representa a Espanya en el nou projecte europeu PlantLibra, la finalitat del qual és fomentar el consum segur dels complements alimentosos a base de plantes, mitjançant la integració dels diversos àmbits de coneixement científic sota una única "ciència de la botànica", per tal d'afavorir la pressa de decisions dels organismes reguladors europeus i dels agents de la cadena alimentària.

”

A PlantLibra –acrònim de Plant Food Supplements: Level of Intake, Benefit and Risk Assessment (Complements alimentosos a base de plantes: Nivells d’ingesta, avaluació del benefici i el risc)– participen 25 entitats molt diverses –grups de recerca, pimes, industries, i organitzacions sense ànim de lucre– pertanyents a 4 continents: Europa, Àsia (Xina), Amèrica Llatina (Argentina i Brasil) i Àfrica (Sud-àfrica). El coordinador del consorci és la Università degli Studi di Milano.

El projecte –co-finançat per la Comissió Europea dins del 7è Programa Marc– té una durada de 4 anys, i permetrà desenvolupar, validar i difondre informació i metodologies per a l’avaluació de riscos i beneficis associats a la ingesta d’aquests productes a través de la cooperació internacional, mitjançant l’aportació de dades toxicològiques i epidemiològiques. El programa de treball contempla tres objectius específics: l’elaboració d’una metabase de dades de consum d’aquests productes i dades d’activitat biològica d’aquestes substancies actives i dels seus contaminants; l’establiment de models de benefici/risc; i la difusió dels resultats als sectors implicats: investigadors, empreses, autoritats competents, consumidors, etc.

La Fundació per a la Investigació Nutricional –l’únic membre espanyol del consorci– lidera el grup de treball que té com a objectiu l’estimació de la ingesta de complements alimentosos a base de plantes a Europa. FIN contribuirà, a més, aportant els seus coneixements en l’avaluació dels beneficis i en l’establiment d’una metodologia per a l’avaluació de la ingesta en la població, gràcies a la seva llarga trajectòria en l’estudi dels patrons de consum dels aliments i la seva dilatada experiència en projectes i xarxes d’excel·lència europees.

Els complements alimentosos a base d’ingredients botànics estan adquirint una gran rellevància en els hàbits del consum de la població europea si be es desconeix quin és el consum específic d’aquests tipus de productes. “Aquest mercat necessita d’una exhaustiva avaluació de la seva magnitud en el context europeu, i també d’una anàlisi del benefici real dels complements més utilitzats, i també de la seva seguretat. Es necessari que el consumidor conegui on comença l’efecte real i on comencen els efectes imaginaris d’aquests productes, amb la garantia del consumidor com a norma fonamental”, explica Lluís Serra-Majem, catedràtic de Medicina Preventiva, expert en Nutrició i Salut Pública i president de FIN.

A l’actualitat, no existeix una legislació comunitària específica sobre els complements alimentosos a base d’ingredients botànics, ni estàndards que determinin la seva classificació com a medicaments, o com a productes alimenticis. Aquest fet planteja un greu problema per a garantir el control eficaç de la seva seguretat i eficàcia, a causa de la gran quantitat de paràmetres a tenir en compte en la seva avaluació: identificació, potència, qualitat, dosis, producció, empaquetat, etc. Davant d’aquest buit legal, l’aplicació de les diferents legislacions nacionals provoquen contradiccions normatives que dificulten el comerç intracomunitari, fomenten la competència «deslleial» entre sectors de producció i comercialització (farmàcies i herboristeries) i generen confusió entre els ciutadans europeus.