Skip to main content
Sense categoria

Un article d’investigadors de l’IRBio, portada de la revista ‘Frontiers in Ecology and the Environment’

By 6 de juliol de 2012novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
Portada de la revista Frontiers in Ecology and the Environment. © J González-Solís.
 06.07.2012

Un article d’investigadors de l’IRBio, portada de la revista ‘Frontiers in Ecology and the Environment’

Un article dels professors Jacob González-Solís i Raül Ramos, del Departament de Biologia Animal de la UB i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) –present al Parc Científic de Barcelona–, ha estat publicat en portada a la revista d'alt impacte científic Frontiers in Ecology and the Environment. L'article, titulat «Trace me if you can: the use of intrinsic biogeochemical markers in marine top predators» (), tracta de l'impacte, cada cop més important, de les activitats humanes sobre els grans depredadors marins.


Els autors hi analitzen l’ús de traçadors biogeoquímics de caràcter intrínsec, per exemple, isòtops estables, àcids grassos, oligoelements i contaminants químics, entre d’altres, com a metodologia eficaç per estudiar l’ecologia tròfica i espacial dels grans depredadors (aus i mamífers marins, peixos, etc.), que es poden desplaçar milers de quilòmetres cada any.

Un marcador biogeoquímic intrínsec és, d’acord amb l’explicació del professor González-Solís, un traçador, és a dir, «una substància química que s’incorpora, fonamentalment a través de la dieta, als teixits animals de manera predictible, com és ara el cas d’alguns isòtops estables, oligoelements, lípids i, fins i tot, contaminants. Totes aquestes substàncies deixen una signatura química als teixits biològics. En aquest sentit, tots ells es poden emprar com a traçadors de l’ecologia tròfica i dels moviments migratoris dels organismes marins en l’espai i el temps».

Els diversos aspectes de l’ecologia animal se solen estudiar mitjançant mostres de la dieta o bé col·locant en els animals instruments de seguiment remot del moviment, com ara els emissors per satèl·lit. Els marcadors biogeoquímics, en canvi, potser no proporcionen detalls taxonòmics o de gran exactitud geogràfica, però no estan tan afectats pel biaix i les limitacions dels estudis de perfil més convencional. I encara presenten altres avantatges: es poden fer anàlisis de traçadors en qualsevol espècie, no cal recuperar els animals a posteriori i els resultats aporten informació tant dels grans desplaçaments dels animals com dels llocs on es trobaven abans, i de la dieta que hi mantenien.