El passat 29 de febrer, Xavier Testar, delegat del rector per a Accions Estratègiques d'Innovació, va participar, en nom del Vicerectorat d'Innovació i Transferència del Coneixement, en una sessió de treball al Parlament Europeu en què es tractava de presentar els resultats de l'estudi Knowledge transfer from public research organisations a la Comissió d'Avaluació d'Opcions Científiques i Tecnològiques (STOA), té com a funció assessorar des d'un punt de vista tècnic i científic els diputats i les comissions del Parlament Europeu en matèria d'avaluació de les polítiques científiques i tecnològiques. Aquesta unitat té com a funció assessorar des d'un punt de vista tècnic i científic els diputats i les comissions del Parlament Europeu en matèria d'avaluació de les polítiques científiques i tecnològiques.

”

L’estudi Knowledge transfer from public research organisations elaborat per la consultora anglesa Technopolis, inclou l’anàlisi del sistema de transferència de coneixement de diversos centres de prestigi, entre els quals hi ha la Universitat de Barcelona, juntament amb la Universitat d’Oxford (Regne Unit), el Fraunhofer Venture (Alemanya), la Universitat de Lund (Suècia), la Universitat d’Aarhus (Dinamarca), la Universitat de Dublín (Irlanda), la Universitat Tècnica de Delft (Països Baixos), la Universitat de Bari (Itàlia) i la Universitat Lliure de Brussel·les (Bèlgica), entre d’altres. El diputat Salvatore Tatarella, membre del Parlament Europeu, i Paula Knee, de la consultora Technopolis, van presidir la sessió.

Durant la sessió de treball a Brusel·les, Xavier Testar va presentar el model de transferència de la UB. Es va referir, d’una banda, a la Fundació Bosch i Gimpera, una entitat pionera a l’Estat espanyol en l’impuls de la transferència de coneixement en diverses modalitats. D’altra banda, també va esmentar el Parc Científic de Barcelona, una altra institució capdavantera on la convivència entre centres de recerca públics i empreses, juntament amb l’impuls a la creació d’empreses de base tecnològica o spin-off, han creat les condicions adients per a una major efectivitat del procés d’innovació.

Dins el sistema de transferència de la UB, també va destacar el Centre d’Innovació i Tecnologies Avançades, els Centres Científics i Tecnològics de la UB i el Centre de Patents, que contribueixen, amb les seves capacitats i des dels àmbits respectius, a fer realitat la cadena de valor que implica el procés de transferència de coneixement. En aquesta presentació, Xavier Testar va fer un èmfasi especial a la importància d’afavorir que totes les disciplines i els àmbits científics presents a la UB puguin contribuir als processos de transferència entre universitat i entorn, en benefici de la millora de la societat de la qual forma part la UB.

L’elaboració i la presentació d’aquest estudi s’emmarca en el procés de debat i preparació del Programa marc de recerca i innovació Horitzó 2020, la nova iniciativa europea adreçada a donar un marc estratègic comú a la recerca i a la innovació per al període 2014-2020, per tal d’impulsar el desenvolupament d’Europa i donar resposta als principals reptes econòmics i socials del conjunt de la ciutadania europea.

L’Horitzó 2020, que el Parlament Europeu ha d’aprovar a finals del 2012, es perfila com una iniciativa emblemàtica dirigida a millorar la competitivitat mundial d’Europa. Per acomplir els seus objectius, el programa requereix un major i millor vincle entre recerca i innovació, motiu pel qual el paper de les oficines de transferència de tecnologia (OTT) serà clau per fer realitat la translació dels resultats de la recerca al teixit productiu, mitjançant els processos de suport a la innovació, tant per la via de la creació de noves empreses de base tecnològica com de la llicència de patents a empreses ja existents, i de l’impuls a una major relació de la universitat amb el seu entorn en general.