Un equip científic ha descobert que l'FGF21, una hormona que redueix els nivells de glucosa, també té un efecte cardioprotector en ratolins de laboratori. La recerca, publicada a la revista en línia Nature Communications (DOI:10.1038/ncomms3019), ha estat dirigida per Francesc Villarroya, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia de Barcelona i director de l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) –ubicat al Parc Científic de Barcelona– adscrits al campus d'excel·lència internacional BKC. L'article té com a primera autora l'experta Anna Planavila, de l'esmentat Departament de la UB, i també hi han participat Luigi Gabrielli i Marta Sitges (IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona), així com altres especialistes de l'àmbit internacional.

”

El factor de creixement de fibroblasts 21 (FGF21), alliberat pel fetge en resposta als lípids de la dieta, és un factor endocrí amb un paper clau en el metabolisme energètic com a agent antidiabètic i antiobesitat. El 2010, la portada de la revista Cell Metabolism es feia ressò d’una descoberta de l’equip de la UB encapçalat pel Dr. Villarroya en relació amb l’activitat biològica de l’FGF21 com a activador de la termogènesi en el metabolisme del teixit adipós marró —responsable de la generació de calor a l’organisme—, una acció que potencia la pèrdua de calories per alliberar calor i dissipar energia. Tal com explica el catedràtic Francesc Villarroya, membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), «una de les principals contribucions del nou treball és descriure que l’FGF21 té una funció protectora contra la hipertròfia cardíaca en ratolins de laboratori».

En la recerca, els investigadors han comparat la funció cardíaca entre un grup de ratolins genoanul·lats —desproveïts del gen codificant per a l’FGF21— i uns altres que expressen perfectament aquest factor. Segons els resultats, els ratolins genoanul·lats, incapaços d’expressar aquest factor, mostren un quadre de patologies cardíaques que no es presenta en la població control de ratolins.

En opinió d’Anna Planavila, experta en estudis de metabolisme i funció cardíaca, «mitjançant les proves d’ecocardiografia, fetes en col·laboració amb l’equip de l’Hospital Clínic, s’ha constatat com havia empitjorat la funció cardíaca en els ratolins genoanul·lats, que mostraven quadres de dilatació i hipertròfia cardíaques, canvis en l’electrocardiograma per l’alteració dels mecanismes de sístole i diàstole cardíaques, etc. Aquests efectes també es podien constatar en el terreny histològic i d’expressions de gens».

Més enllà de la nova funció de l’FGF21, l’article presenta altres primícies científiques sobre metabolisme i fisiologia cardíaca. Segons els autors, el cor també té capacitat de produir aquest factor com a estratègia protectora davant situacions d’estrès fisiològic. «Se sabia —explica Villarroya— que el fetge, el múscul esquelètic i el teixit adipós marró sintetitzaven endocrinament l’FGF21 per accelerar la captació de glucosa i el metabolisme energètic. En aquesta recerca, hem constatat per primer cop que el múscul cardíac també produeix aquest factor de manera endocrina».

Enllaç a la notícia [+]