El fons marí és, des de fa tres dècades, una font immensa de substàncies susceptibles de convertir-se en fàrmacs, i la resistència als antibiòtics que desenvolupen els bacteris força als laboratoris farmacèutics a buscar nous productes per substituir aquells que han perdut eficàcia. Aquest és el cas de l'empresa BioMar, que va aïllar una molècula d'un microorganisme marí de les costes alacantines que amb una concentració molt baixa demostra una activitat antibiòtica prometedora, la baringolina. Ara, el laboratori de Fernando Albericio en Química Combinatòria a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) –amb seu al Parc Científic de Barcelona–, que col·labora amb BioMar, l'ha reproduït al laboratori i n'ha certificat l'estructura. Els resultats d'aquest treball els avança avui en edició online Angewandte Chemie (DOI: 10.1002/ange.201302372), la revista científica en química per excel·lència.

”

Les conclusions d’aquest estudi obren la via a conèixer millor com actua la substància i a fer-ne derivats per poder transformar-la en un fàrmac viable a deu anys vista. Els investigadors ja tenen per síntesi orgànica la molècula natural a punt i diversos anàlegs per estudiar l’activitat biològica i millorar les propietats farmacològiques i farmacocinètiques.

El doctorand de l’IRB Barcelona, Xavier Just-Baringo, ha estudiat durant quatre anys la composició estructural de la baringolina i n’ha fet la reconstrucció al laboratori com si es tractés d’un puzle d’àtoms en tres dimensions amb múltiples possibilitats d’encaix. “És una substància amb 128 possibles estructures configuracionals però només una és exacte a la natural. L’hem aconseguit reproduir amb 39 passos de síntesi”, explica Just-Baringo que ha tingut el privilegi de posar el seu nom al nou compost.

Gràcies a una col·laboració amb el Departament de Farmacologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, testaran els anàlegs en quatre soques diferents de bacteris gram positiu, un dels dos grans grups en què estan dividits els bacteris, i on la baringolina ha demostrat activitat.

Els tiopèptids: una nova família d’antibiòtics

Estructuralment, la baringolina és un tiopèptid, una nova família d’antibacterians d’origen terrestre i marí i dels quals n’hi ha identificats un centenar. “Només hi ha un tiopèptid al mercat per tractar infeccions bacterianes, el tioestreptó (Panolog), i és d’ús veterinari, per a infeccions de la pell. Per a humans encara no hi ha res”, explica Mercedes Álvarez, investigadora associada al laboratori, catedràtica de la UB i supervisora del treball.

El principal entrebanc és que són molècules poc solubles. Un requisit indispensable perquè sigui viable com a fàrmac passa per millorar la solubilitat perquè els antibiòtics s’administren per via oral o intravenosa. “Amb els anàlegs busquem millorar aquest aspecte, i identificar les parts de la molècula que actuen com antibiòtic per dissenyar nous anàlegs més actius i de menor mida molecular”, diu Álvarez.

“Hem fet el primer pas cap a la consecució d’un fàrmac futur” afirma Albericio. “I en el camí, aprenem a sintetitzar molècules naturals i desenvolupem nova metodologia”, afegeix el cap de grup i catedràtic de la UB. L’objectiu final del laboratori és fer síntesi total de substàncies naturals, les dues últimes han estat la tiocoralina, un antitumoral de PharmaMar, i ara la baringolina de BioMar.

“Reproduir al laboratori productes de la natura té una doble justificació. Una és mediambiental, per protegir les espècies que allotgen les substàncies d’interès farmacològic. I l’altra és comercial ja que produir un medicament a gran escala només és viable si està garantit el seu desenvolupament industrial”, expliquen els investigadors.

Enllaç a la notícia [+]