Visita Institucional a les dues Infraestructuras Científicas y Técnicas Singulares dels CCiTUB Notícies

Ahir, dijous 14 de febrer, José Ignacio Doncel Morales, subdirector general de Grans Instal·lacions Científico-Tècniques del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i Iolanda Font de Rubinat García, subdirectora general de Recerca de la Generalitat, van visitar les dues Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUUB). 

 

Aromics rep 1 M€ de la Unió Europea per impulsar el seu fàrmac contra el càncer per amiant Notícies

La biotecnològica Aromics, amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB), ha rebut 1.085.659€ de la Unió Europea –a través de l’SME Instrument Phase 2 del programa Horizon 2020– per desenvolupar el projecte BERMES, l’objectiu del qual es completar l’etapa preclínica regulatòria del NAX035, un innovador fàrmac per al tractament del mesotelioma maligne, un càncer molt agressiu directament relacionat amb l’exposició a l’asbest o amiant. 

 

Fundació GAEM guardonada a la VI edició dels premis ‘Territoris Solidaris’ Notícies

La Fundació GAEM ha estat reconeguda en la VI edició dels premis ‘Territoris Solidaris’ de BBVA i Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) amb una donació de 6.000 euros per la iniciativa “VOLEM curar-nos. Esclerosi Múltiple“. L’objectiu d’aquest projecte és accelerar la transferència de solucions terapèutiques mitjançant el programa Acceleradora, perquè aquestes arribin com més aviat als pacients d’esclerosi múltiple, i contribuir a la millora de la qualitat de vida dels afectats i la curació de la malaltia.

 

M. Miralpeix Pharma Consulting s’instal·la al Parc Científic de Barcelona Notícies

La consultora M. Miralpeix Pharma Consulting –especialitzada en l’assessorament científic i estratègic a empreses i centres de recerca públics i privats vinculats a les ciències de la vida i  la salut– s’ha incorporat al Parc Científic de Barcelona. L’objectiu de la companyia és interactuar en un ecosistema que li permeti reforçar el vincle amb els principals actors del sector farma i biotec per impulsar els seus projectes d’R+D+i cap a una fase més avançada i propera al mercat.

 

Un estudi sobre autisme de l’IRB Barcelona, nominat al premi ‘Vanguardia de la Ciencia’ Notícies

Per cinquena vegada consecutiva, l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) ubicat al PCB ha estat nominat al premi ‘Vanguardia de la Ciencia‘, en aquesta ocasió per un treball sobre autisme, desenvolupat en col·laboració amb el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO), centre mixt entre el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Aquest estudi va determinar que la proteïna CPEB4, que coordina l’expressió de centenars de gens necessaris per a l’activitat neuronal, està alterada en el cervell dels pacients amb aquest trastorn neurològic.

 

El Parc Científic de Barcelona participa en la primera ‘Biennal Ciutat i Ciència’ Notícies

El Parc Científic de Barcelona participarà en la 1a edició de la ‘Biennal Ciutat i Ciència‘, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona –a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)– amb l’objectiu de facilitar la difusió del coneixement científic que es genera a la ciutat i estrènyer el seu vincle amb la societat. El programa, teixit conjuntament amb 118 entitats i la col·laboració d’acadèmics, investigadors, educadors i científics, aplega prop de 90 activitats que es desenvoluparan del 7 i 11 de febrer en més de 72 espais dels deu districtes.

 

La intel·ligència artificial aplicada al genoma identifica un avantpassat humà desconegut Notícies

Investigadors del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) –amb seu al Parc Científic de Barcelona e integrat al Centre de Regulació Genòmica (CRG)–, de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), i de l’Institut de Genòmica de la Universitat de Tartu, identifiquen en el genoma d’individus asiàtics la petjada d’un nou homínid que es va creuar amb els seus avantpassats fa desenes de milers d’anys. L’estudi, publicat en Nature Communications, utilitza per primera cop el deep learning per a explicar l’evolució humana, obrint la porta al fet que aquesta tecnologia s’estengui a altres preguntes en biologia, genòmica i evolució.