Skip to main content
Sense categoria

Un estudi demostra la importància de l’atenció en la comprensió oral

By 20 de maig de 2005novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
 20.05.2005

Un estudi demostra la importància de l’atenció en la comprensió oral

Investigadors del Grup de Recerca de Neurociència Cognitiva () de la UB, ubicat al PCB, ha publicat un article que afirma que la integració audiovisual que realitza el cervell per entendre el llenguatge parlat no és automàtica, sinó que requereix d'atenció per part de l'oient. L'estudi, dirigit per l'investigador Salvador Soto-Faraco, ha estat publicat a l'edició d'aquest mes del Current Biology.

Per què ens resulta difícil entendre a una persona en un bar sorollós si no li podem llegir bé els llavis? Per què és molest per a una persona bilingüe veure una traducció simultània entre les dues llengües que coneix? Per què, en canvi, ens és tan fàcil ignorar el moviment dels llavis en una pel·lícula on l’idioma original no el coneixem?

Durant la comunicació verbal, a més dels correlats acústics, també es produeixen correlats visuals associats, com per exemple els moviments labials, que es corresponen amb els sons emesos. Aquest codi gestual-visual, quan és accessible per l’oient, com ara en una conversa presencial, juga un paper molt important en la percepció de la parla, fins al punt que pot resultar crític per a la comprensió en situacions de soroll o en persones amb problemes de pèrdua auditiva. “Molts de nosaltres hem experimentat aquesta dificultat quan parlem per telèfon en un idioma poc familiar, com ara l’Anglès i no tenim accés als moviments labials del nostre interlocutor” comenta Soto-Faraco

Fins ara, s’havia pressuposat que la integració entre la informació acústica i la informació visual associada es donava de manera automàtica, independentment de que s’estigués realitzant alguna altra activitat i no es parés massa atenció als llavis del nostre interlocutor . Una demostració clàssica de l’automatisme de la integració audiovisual de la parla és la il·lusió de McGurk. Aquesta il·lusió consisteix en que quan s’escolta un so (per exemple /ba/) mentre que es veuen els moviments labials associats a un altre so diferent (per exemple /ga/), es té la il·lusió acústica d’haver sentit quelcom entremig del que s’ha presentat auditivament i del que s’ha presentat visualment (com ara /da/).

En aquest estudi es va mesurar en quin grau l’oient experimentava la il·lusió de McGurk en una situació de sobrecàrrega de l’atenció, és a dir, ocupat en realitzar una tasca difícil, bé auditiva o bé visual, i en una situació sense tasca addicional. Contràriament al que s’hagués esperat si la integració audiovisual fos automàtica, la il·lusió de McGurk en aquesta situació de doble tasca es va reduir considerablement, podent arribar a desaparèixer. Així, aquests resultats suggereixen que la integració audiovisual de la parla no és completament automàtica, i que aquest procés d’integració està subjecte a demandes d’atenció.

Aquestes conclusions poden ajudar a entendre les bases de la percepció del llenguatge en moltes situacions quotidianes, especialment en aquelles que la lectura labial és important (en ambients sorollosos, persones amb problemes auditius,…). Segons Soto-Faraco, “la popularitat creixent dels sistemes de comunicació audiovisual es compren en part per l’increment que suposen en la qualitat i quantitat d’informació, ja que donen accés a codis addicionals com ara els gestos i també la informació lingüística dels llavis. Caldrà tenir en compte la limitació del cervell per combinar els canals d’informació auditiu i visual en l’ús de les tecnologies audiovisuals de cara a una millor comunicació”.

Així mateix, el fet que la integració no sigui automàtica ajudaria a entendre per què es pot obviar els moviments dels llavis en determinades situacions, com ara en una pel·lícula estrangera traduïda al català o castellà, o bé en d’altres costi més, com ara en un doblatge d’un idioma conegut a un altre que també coneixem.