Skip to main content
Sense categoria

Un nanosensor creat només amb segments d’ADN

By 23 de juliol de 2013novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
A l'ull d'una agulla amb unes dimensions d'1 mil·límetre per 1 mil·límetre, cabrien 10.000 nanosensors a l'ample. Font: CSIC.
 23.07.2013

Un nanosensor creat només amb segments d’ADN

Investigadors de l'IRB Barcelona –amb seu al Parc Cientific de Barcelona– i de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IAC) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han aconseguit desenvolupar un nanosensor fent servir únicament petits segments d'ADN. El sensor té unes mides de 100 nanòmetres (és mil vegades més petit que un bacteri) i el seu ús es limita, de moment, a recerca –atès l'elevat cost de la microscopia de força atòmica necessària per llegir el resultat del nanosensor– tanmateix, en un futur proper, aquest nanosensor es podria utilitzar en l'àmbit clínic, obrint la possibilitat al diagnòstic molecular.


Aquest sensor molecular pot detectar l’activitat de l’enzim humà hAGT, cosa que és d’interès per al desenvolupament de fàrmacs anticancerígens, ja que és una de les dianes de les noves teràpies contra el càncer i un dels marcadors que pot predir l’èxit d’ un tractament. Es tracta, també, d’un avenç notable en el control de l’ADN com a material de partida per obtenir dispositius biomèdics a escala nanomètrica.

El treball, que es publica a la revista Angewandte Chemie () ha estat desenvolupat pel grup de Química d’Àcids Nucleics de l’IQAC-CSIC, i té com a investigadora principal a Carmen Fàbrega, integrant del mateix grup però adscrita a l’IRB Barcelona.

En la tècnica origami d’ADN, es parteix d’una gran cadena d’ADN que es va plegant de manera natural gràcies a altres petits segments d’ADN (oligonucleòtids) que actuen com si fossin grapes, fins a obtenir dissenys diversos. D’aquí ve precisament el seu nom, pres del tradicional art oriental que crea figures plegant un full de paper en diferents formes.

Les estructures obtingudes poden usar-se com plantilles per col·locar proteïnes, nanopartícules, enzims, nanocables o qualsevol altra molècula funcional seguint un patró predeterminat. L’ADN té altres avantatges: la seva rigidesa (a nivell nanomètric), la mida extraordinàriament petita i una possibilitat de combinacions gairebé infinita.

“En el nostre treball hem fet servir ADN viral de cadena senzilla i uns 250 oligonucleòtids ‘grapa’ amb els quals hem aconseguit doblar l’ADN fins a formar una estructura plana, en nostre cas de forma rectangular” -explica Ramon Eritja, que dirigeix el Grup de Química d’Àcids Nucleics a l’IAC.